El Llop estepari

Jo, vell llop, trotant i trotant, mentre el món de neu és cobert, un corb he vist sortir volant, ¡cabirols, no n`hi ha al desert! El cabirol, l'amo amb delit, si un de sol pogués albirar, entre dents, urpes i neguit, res millor no es pot devorar. De tote cor me'n faria amant, ses cuixes tendres libaria, la sang en beuria, flamant, sol, a la nit, udolaria.
Ádhuc la llebre em pot bastar, la seva carn és dolça i cálida.
¿Des d'ara em cal acomiadar tot alló que endolceix la vida?
Ma joventut ha anat fent via, els ulls tinc tots esborronats, anys fa que ha mort la meva anima.Vaig amb cabirols somiats, troto i somio llebre ardent, sento el fred, la nit d'hivernada, abeuro amb neu el coll coent, ma vida és tota endimoniada.

Hermann Hesse